El barri en flor

Durant els dies 17 de Maig i fins el 28 del mateix mes es va celebrar a Valls la 4ta edició del Barri en flor.

Com cada any hem pogut veure l’Ajuntament molt maco amb una cortina de flors que representa quatre torretes amb flors enfiladisses, molt bonic. L’artista d’aquest treball ha sigut Jordi Targa president del Barri Pisos de Clols.

La iniciativa de regalar una flor a tots els que volien participar ha sigut molt important, doncs hi ha hagut molta participació.

Els premis són per als particulars de 300€ el primer premi, dos segons de 200€, tres tercers de 100€ i quatre de 50€.

Per als comerços, un primer premi de 300€, un segon de 200€ i un tercer de 100€.

Per a la millor comunitat de veïns o façanes, un premi de 300€

El dia 21 de Juny a les 20 hores es va fer el lliurament de premis a la sala de Plens de l’Ajuntament de Valls a tots els agraciats.

Aquests dies Valls ha estat un autèntic jardí, balcons i finestres guarnits, per cert amb molt bon gust, principalment el Barri Antic que és el barri on el veïnat més si ha llençat.

Esperem i desitgem que l’any vinent es pugui tornar a repetir, doncs es una gran iniciativa per fer ressuscitar el Barri Antic de Valls que bona falta l’hi fa, però confiem amb la bona voluntat dels polítics que són els que tenen la vareta màgica per fer que un poble funcioni i això ens fa tenir esperança, molta esperança.

Per cert, l’any 2010 va guanyar el primer premi dels comerços la meva filla, Núria Fabra,  de la botiga “TEIXITS FABRA”, negoci que varem regentar durant 23 anys nosaltres, els seus pares.

Lupe

Foto: El Vallenc

Anuncis
Publicat dins de Activitats al Barri, Festes i tradicions | Deixa un comentari

Història de una mare: Moda de l’època

Als anys vint, la meva mare tenia setze anys i s’havia fet gran com si fos filla única doncs tot i que tenia quatre germans més, ella va néixer quan la meva àvia tenia cinquanta dos anys i els seus germans ja estaven fora de casa, per aquesta raó va créixer molt mimada pel seu pare, que era l’únic que tenia, doncs la seva mare havia mort sent molt joveneta.

La seva joventut va ser molt maca. Era una persona molt moderna i va ser una de las primeres persones que es va tallar els cabells a la “garçón”i es va treure les “mitges”, cosa que en aquells anys era impensable. Ella, encara que no era d’una família rica, es podia permetre vestir i pentinar-se , ja que el seu pare li donava tots els gustos i, com que era modista, es veia en l’obligació d’estar al corrent de la moda, cosa que seguia al peu de la lletra.

Nosaltres, els seus fills, vam poder gaudir d’una mare que ens feia anar molt ben vestidets i endreçats ja que ella mateixa ens feia la roba.

Tant el meu germà com jo tenim moltes coses per agrair-li. Ens va ensenyar a treballar, a ser bones persones i molt respectuosos amb tot i tothom.

Gràcies mama

Lupe

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Dones de Valls, Memòria Històrica Barri Antic de Valls | Deixa un comentari

La Mulassa de les Anelles de la Flama

Diumenge 29 de abril, com cada any, la mulassa va pujar al Poble de Miramar. La sortida va ser a les 8 del mati, direcció al poble de Fonscaldes, després de fer els grups que portaven la Mulassa.

L’associació de veïns del poble ens va obsequiar amb un esmorzar que hi havia de tot. Acte seguit, vam fer la pujada al poble de Miramar i a la plaça del poble vam fer la ballada de la mulassa.

A continuació, un pica pica per a tothom i gresca, després direcció al local social i dinar a la Unió de les Anelles de la Flama, amb una arrosada. Tampoc hi va faltar el seu pastís amb molta gresca.

Esperem que l’any vinent sigui tan participatiu com la pujada d’aquest any.

Nunci

La pujada de la mulassa
Publicat dins de Festes i tradicions, La nostra ciutat | Deixa un comentari

Conèixer el continent en autocaravana

El meu home i jo, tot i sent de la mateixa ciutat ens varem conèixer a la Vall del Brugent el dia de la mona. Ell i el seus amics estaven acampats i nosaltres portàvem mona, l’excusa ideal per fer amistat.

Així va ser com vaig entrar en el mon de l Càmping. Hi ha moltes formes de fer càmping: fent vivag, sota el cel aplegat d’estels, dintre una senzilla tenda triangular d’una loneta que a la que hi passaves el dit, traspassava les gotes d’aigua. Després quan varem tenir fills, la tenda es va transformar en quadrada i amb dos despertaments, meitat cuina menjador i l’altra part dormitori. A partir d’aquí es va acabar el càmping lliure, o sigui, buscavem una zona concreta per visitar i enriquir tan la part cultural com la paisatgística, els fills feien amistats amb altres nens i participaven en jocs col·lectius organitzats pels monitors del càmping. D’aquesta manera varem recórrer Catalunya, part d’Osca i sur de França.

Per la nit esperàvem la son jugant amb jocs de taula. Després varem comprar una caravana petita i això ens va donar més llibertat i comoditat per fer viatges més llargs en quant a temps i kilòmetres. D’aquesta manera ens adonàvem que la cultura campista era molt diferent d’un país a l’altre i que la comoditat i els serveis no són iguals.

Ara ja viatgem en autocaravana doncs encara és més còmode per conduir i tens la avantatge que no has d’arrossegar un altre vehicle i a la vegada pots parar al mig de les ciutats per visitar el seus edificis, museus, teatres o simplement gaudir de la seva gastronomia. Si trobes un paisatge bonic et pares i fas fotos, esperes la nit per veure la claror de la celístia on les estrelles brillen amb llum pròpia i aprofites per parlar i comentar el que hem fet i preparar la següent ruta.

El proper dia os explicaré com i quin dia varem estrenar l’autocaravana.

Anna

De càmping
Publicat dins de Lleure | Deixa un comentari

Història d’una mare: una època dura

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un dia 18 de Maig de 1904 va néixer a Valls una nena que al cap dels anys va ser la meva mare. Va tenir una infantesa bastant lluny del que ha de tenir una criatura, doncs va néixer en una família de quatre i ella era la que feia cinc. Això no hauria representat res, sinó hagués sigut que la meva avia tenia cinquanta dos anys i això vol dir que ella es va haver de posar molt aviat a fer d’infermera de la seva mare que es va posar malalta de les cames i com la única filla que hi havia a casa era ella, per la senzilla raó que quan ella va néixer, les germanes estaven fora de casa.

Al cap d’uns anys va néixer un seu nebot, i quan ella tenia quinze anys va morir la seva germana i ella es va haver de fer càrrec del nen. Va passar uns anys cuidant la mare, el pare i el seu “nebodet”.

Quan tenia vint-i-set anys va semblar que les coses es normalitzaven. Al carrer que vivia la família,va arribar un xicot que estava amb el seu oncle, es van conèixer i desprès de l’amistat va arribar l’amor.

Al cap de poc temps es van casar. El meu pare tampoc havia tingut una infantesa i joventut massa feliç (tenint en compte que el meu pare va tenir madrastra) i el que volia era tenir una família, la seva pròpia família.

Com és natural, al cap d’un temps va néixer el seu primer fill que va morir l’endemà, doncs era molt gran i maco i al néixer va patir molt i no ho va resistir.

A l’any i mig vaig néixer jo, un disgust pel meu pare doncs ell esperava un nen com el que havia perdut . Va passar el temps, per cert molt feliç, i al cap de quatre anys, en plena guerra civil, va arribar el tan esperat nen. Felicitat completa, que va durar només un any perquè al papa el van demanar a files. Una sorpresa per a tothom, doncs la quinta del meu pare passava l’edat per anar a la guerra. Però, el Sr. Negrín no ho veia igual, en aquell moment començava el calvari per a la meva mare. Passaven els dies i els mesos i no tenien notícies del papa. Un dia, per fi, reben notícies i molt dolentes, per cert. El papa estava en un Hospital de Ribes de Fresser ferit de metralla, una ferida que no era per morir-se, però les monges que el cuidaven li van dir a la mama que la majoria dels que arribaven morien per la falta d’higiene abans de arribar a l’hospital. I així va ésser. Quan la mama, junt amb una amiga, van anar a veure’l, ja estava enterrat. En aquells temps, per agafar trens i cotxes en plens bombardejos s’havia de ser molt valent, en aquests cas valentes, ja que les dues havien deixat a casa un avi amb tres criatures i anar d’un lloc a l’altre en plena guerra era molt arriscat.

A la mama, alegre com era, no la vaig veure riure en molt anys. Amb els seus trenta tres anys es va haver de posar altre cop a la lluita, amb dos fills petits, jo de cinc anys, el nen de dos i l’avi de setanta vuit.

Ella tota la vida havia estat a casa fent de modista i cuidant els seus estimats. Amb tots aquests problemes es va haver de posar a treballar en una fàbrica, la mateixa en la qual havia treballat el meu pare. Foren anys molt durs per a ella, sola i amb pocs recursos.

A nosaltres, com que érem petits, moltes coses ens passaven per alt però això no volia dir que ella deixés de patir i passar-ho malament, perquè jo, al cap d’un temps, vaig saber que molts dies anava al llit amb un grapat d’ametlles i una mica de llet i fins l’endemà.

Jo recordo que a punt d’acabar la guerra a casa hi havien infermeres i algun soldat que estaven a l’hospital de sang, com es deia en aquells moments que buscaven casa i companyia, esperant marxar cap a casa seva.

Aquella gent ens portaven, me’n recordo com si fos ara: pa, arròs, sucre, galetes, que a mi era el que més m’agradava. Eren gent molt maca i bones persones. Inclús quan van arribar als seus llocs de residència, ens escrivien i ens convidaven a anar a casa seva però la mama no ens hi va deixar anar mai, cosa que jo no entenia, però ella com ho havia passat molt malament no es podia permetre que als seus fills els hi passes alguna cosa dolenta i no ens deixava moure del seu costat o sigui que va influir molt amb nosaltres,ella va fer de pare i mare. Aquesta historia podria continuar però la tanco fent un gran homenatge a totes les dones de l’època.

Lupe

Publicat dins de Dones de Valls, Memòria Històrica Barri Antic de Valls | Deixa un comentari

La clotxa

Antigament els segadors, els pagesos, per no anar a dinar a casa i aprofitar més el dia prenien dintre el cistell un bot de vi i una clotxa, ja que no totes les cases tenien carmanyoles.

La clotxa és un panet rodó més o menys gran depenent de la gana. Li treien el crostó, que el guardaven per tornar-lo a tapar, després buidaven amb molta cura i amb l’ajuda del ganivet, la molla que també es guardava. Aquest forat s’omplia de fesols, alls, ceba, tomàquet i pebrotets i tot això es passava per la paella. De vianda, cadascú afegia el que més li agradava o el que en aquell moment hi havia al rebost: arengades de la costa o salades, llonganissa, cansalada, careta, tupina, botifarra blanca o negra, etc. Després es tapava amb la molla i el crostó que s’havia tret. Quant apretava la gana es posaven sota un arbre a l’ombra i mossegada va i mossegada ve acompanyada d’un traguet de vi fins que no en quedava. Després trencaven la son fent una petita becaina i continuar treballant fins que el sol es pongués.

Encara avui en dia per les terres del Ebre es practica i es fa una festa. El nostre grup del càmping ho fem una vegada en cada acampada de primavera.

Aquest escrit és per a la gent que no sap què o com es fa la clotxa.

Anna

Vodpod videos no longer available.

Publicat dins de Festes i tradicions, Uncategorized | Deixa un comentari

Una mirada a l’antic teixit empresarial de Valls (3)

Tal com comentàvem al començament, la industria a Valls a crescut força a través d’aquests anys  ja que l’any 1965 el nombre de ciutadans era de 13.587  i el cens de l’any passat registrava 25.372 habitants o sigui que gairebé  s’ha duplicat el nombre d’habitants .

Persones com les entrevistades aqui són les que varen ajudar al creixement de la ciutat i varem fer que el nom d’aquesta fos conegut arreu del món. Així mateix, val a dir que cadascun d’aquests empresaris per si sol mereixeria que es fes un llibre sobre les seues vivències i experiències que de segur podrien ajudar als nous emprenedors a asolir les seues metes amb més possibilitats d’èxit.

Artur

Publicat dins de Indústria de Valls, La nostra ciutat, Memòria Històrica Barri Antic de Valls, Patrimoni de Valls | Deixa un comentari