Neix el 28 de maig de 1972, quan es presenta oficialment com una una entitat on la seva gènesi provenia del món sardanístic, dia del primer concurs de sardanes celebrat a la Plaça del Pati. La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
El passat dissabte 2 de juny del 2012, va celebrar els seus 40 anys. Des de ‘aleshores, s’ha caracteritzat per ser una entitat sardanista, així que en els primers anys, la principal tasca era: crear i mantenir les colles sardanistes, realitzar cursets, promoure audicions, concurs de colles sardanistes i sardanes revesses.
El 1974 es va inaugurar el local al c/Bisbe Palau. L’any 1981 es recupera el Ball de la primera, al 1983, portadors i balladors del ball de nans, Ballada dels gegants (moment en que els nans i gegants ballen conjuntament), al 1985 recuperació del drac de Valls i la colla de diables i l’afany per recuperar el patrimoni cultural creixia, esdevenint un repte que encoratjava l’esperit i permetia seguir avançant.
Amb el pas dels anys, la cultura popular va poder arrelar i créixer sense por a ser segada, així que la UAF va saber copsar la necessitat d’anar més enllà del món sardanista, apropar-se a la ciutadania amb nous elements festius.
Al 1985 es recupera el ball de gitanes. Galerons i gitanes, en una picabaralla amorosa, ballen i trenen les cintes amb un aire alegre i desenfrenat amb versos. També l’any 2006 es crea el ball de gitanes infantil.
Al 1985 es crea el grup d’animació All i Oli. La seva única finalitat era fer gaudir a tots de la festa.
A poc a poc va anar creixent, xanquers, alguns nans i amb l’entusiasme que això provoca, s’aniran afegint personatges de tota mena.
El dia 23 de juny de 1986, la UAF inaugura el local al c/ Garrofers, i deia adéu-siau al local del Bisbe Palau. Aquest mateix any, un grup de balladors veterans (majoritàriament pares i mares dels nois i noies que ballaven en aquell moment), decidiren formar la colla Albada, per tal de gaudir de la sardana tot compartint el seu temps lliure. Actualment encara ballem.
Al 1987 es recupera la mulassa que ha pres un rumb popular indescriptible,. L’any 2000, amb l’entrada del nou any i mil·lenni es crea la mulassa petita.
També hi ha la geganta de la quaresma que no te ball propi. Només surt per a la Pasqua.
Al 1991 es recupera el Ball de la Moixeganga, l’os de Valls i amb el temps, l’ós petit. Al 2011, es crea el lleó .
La història ens ha portat informació imprescindible per a poder aportar la memòria d’un passat.
Cal destacar el soci i company Lluís Moster que tot el que es proposa, ho fa. Que per molts anys,
Com a sòcia i companya, que no canvii les ganes de treballar.
Nunci