Als anys vint, la meva mare tenia setze anys i s’havia fet gran com si fos filla única doncs tot i que tenia quatre germans més, ella va néixer quan la meva àvia tenia cinquanta dos anys i els seus germans ja estaven fora de casa, per aquesta raó va créixer molt mimada pel seu pare, que era l’únic que tenia, doncs la seva mare havia mort sent molt joveneta.
La seva joventut va ser molt maca. Era una persona molt moderna i va ser una de las primeres persones que es va tallar els cabells a la “garçón”i es va treure les “mitges”, cosa que en aquells anys era impensable. Ella, encara que no era d’una família rica, es podia permetre vestir i pentinar-se , ja que el seu pare li donava tots els gustos i, com que era modista, es veia en l’obligació d’estar al corrent de la moda, cosa que seguia al peu de la lletra.
Nosaltres, els seus fills, vam poder gaudir d’una mare que ens feia anar molt ben vestidets i endreçats ja que ella mateixa ens feia la roba.
Tant el meu germà com jo tenim moltes coses per agrair-li. Ens va ensenyar a treballar, a ser bones persones i molt respectuosos amb tot i tothom.
Gràcies mama
Lupe
Fem Barri - Des de l'Òmnia del Barri Antic de Valls 