Una mirada a l’antic teixit empresarial de Valls (2)

Entrevista al Sr. Josep Moncunill Cirac, Fundador d’Indústries Metal·lúrgiques Moncunill S.A. (MONIX)

Quan i  on va començar l’empresa?

L’ empresa va començar sobre l’any 1950 i vàrem començar en la idea de fondre peces de bronze o llautó per un nou procediment, desconegut al nostre país que consistia en usar motlles d’acer en comptes d’arena com era tradicional, aconseguint així que el metall fos tingués una  bona fluïdesa. Varem conèixer la nova tècnica gracies a l’intervenció i col·laboració del Sr. Lleonart Isart, que era el coneixedor de dita tècnica. Val a dir que vàrem començar al  carrer Gabarro en el núm. 14.

Quants empleats eren?

En els inicis erem la meua Sra. jo i unes cinc persones més, però aviat se’ns va fer petit l’espai i vàrem haver de traslladar-nos cap al passeig de l’ Estació.

Quan es van traslladar cap al paseig de la Estació?

Va ser cap l’any 1954.  Allí  vàrem muntar la fundició injectada i vàrem fondre moltes més peces per als cotxes. Aprofitant les màquines d’injectar vàrem començar a fondre cuberts d’alpaca i això ens va portar a acabar deixant la fundició quan va aparèixer l’acer inoxidable. Aleshores, només feiem cuberts d’acer. Aquest canvi també ens va obligar a ampliar l’edifici de la fàbrica per ampliar la capacitat de producció i el magatzem.

Més tard, vàrem adquirir tres naus al polígon per fabricar les paelles i les bateries de cuina així com les olles a pressió. Després vindrien les ampliacions de la marca Oroley  (Cafeteres) al comprar aquesta empresa que estava a Llagostera i també varen fer una fàbrica de Ganivets a Casp ( Saragossa).

En el moment més important de l’empresa, quants empleats eren?

Vàrem arribar a ser uns cinc-cents, tenint em compte totes les empreses així com les delegacions comercials que teniem a Barcelona,  Madrid, València, Sevilla, Bilbao i Galícia.

Quan va decidir deixar l’empresa?

La forta inversió que es va fer per l’ampliació de les fabriques per substituir la producció de coberts, ja que s’havia alliberat l’importació d´aquets des de  qualsevol país (inclús de Xina que venia els coberts acabats i embolicats més barats que lo que costava la matèria primera, això va provacar-nos una penúria financera i una alarme dels bancs a tot el sector de fabricants de coberts restrigint els crèdits promesos i el descompte del paper comercial

Nosaltres teniem l’empresa en bon funcionament i en bons resultats lo que va permetre de buscar finançament estranger,  ampliant el capital, però per diferents raons els compradors varen decidir de comprar la totalitat de les accions i marcar la seva política, renovant l’equip directiu i els nous consellers, quedant jo substituït definitivament.

Vodpod videos no longer available.

Artur

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Entrevistes, Indústria de Valls, La nostra ciutat, Memòria Històrica Barri Antic de Valls, Patrimoni de Valls. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s